El treball d’Antonio Fernández Alvira orbita al voltant dels processos constructius i de significació de les imatges que conformen el nostre entorn. Analitza i explora conceptes com la representació i el frau visual, la fragilitat i l’efimeritat del nostre entorn o la creació de símbols, i explora alhora els mecanismes que permeten legitimar tot això en l’imaginari col·lectiu.

Per a això pren l’arquitectura i els seus elements integrants com a generadors d’un corpus físic que, unit a l’experimentació amb els materials, li serveix per a conformar, mitjançant una exploració processual i formal, els seus treballs escultòrics i instal·latius.

Al llarg dels seus diversos projectes, ha aprofundit en el binomi imatge i significat, per a la qual cosa s’ha servit d’eines com el fake i els displays museístics, analitzant també el pes de l’academicisme en la configuració del nostre entorn.

L’exploració material i formal, unida a la fragmentació, l’arqueologia i la ruïna, conforma un fil conductor dins del seu treball. Ha realitzat diverses peces i instal·lacions arquitectòniques amb materials com paper (La Dernière Lueur i L’última resplendor) o mitjançant resines, escaioles, ciment o metall (Elements per a un discurs). En els seus últims treballs (Fluir en la fixació), l’aspecte processual i la depuració de línies prenen el protagonisme, fan que l’arquitectura es torne orgànica i configuren i modulen els espais on aquesta cohabita a través de murs de color.