L’obra de Julia Fuentesal i Pablo M. Arenillas explora la dimensió lúdica de la pràctica artística com una producció de signes la topologia dels quals requereix la participació de l’espectador per a acabar de configurar la composició oberta que plantegen.

En aquest sentit, en les seues peces s’entrecreuen aspectes autobiogràfics amb recursos formals com la figura doble i la repetició, incloent-hi l’atzar com a component essencial d’allò que està en joc i que, precisament per això, roman inconclús. El seu treball es dona en un procediment lent i atent a allò que els envolta: el taller de fusteria, els patrons, plantilles i teles que s’enreden amb la seua infància.

En Jarife IV (un passeig amb Kike i Alex) I, II trobem les quatre idees fonamentals que planen en la seua obra: material, concepte, lloc i temps. Les teles componen una mena de cossos que s’adapten i es reiteren buscant l’harmonia antagònica.