M’agrada pensar que l’ésser humà col·lecciona una infinitat de formes, objectes i sensacions de manera quasi inconscient. Els recordem per la manera en què els sentim en les nostres mans, la sorpresa captivadora, la textura, el reflex, la línia, etc. Som nosaltres els qui recollim aquests fragments de sentiment i els consagrem en la ment.

“Col·lecció I” és un catàleg de la memòria fragmentada. La singularitat dels objectes íntims afectius es rememora i s’enllaça de manera que crea nous vestigis arqueològics del meu passat. Aquests fragments escultòrics acaben perfilant-se i trobant el seu significat de manera autònoma.

Lluc Margrau