Antonio Alcaraz ens remet al concepte de la màquina, de la màquina social; utilitza la imatge repetitiva en dipòsits, xemeneies, bigues articulades; annexa els models estàndards de magatzems, tallers, sitges, imatges superposades amb diferents tècniques i diferents escales; reprodueix la planimetria de les fàbriques formant part de la imatge o bé amb recurs per a eixir-se del format habitual; ressalta la compatibilitat acoblant determinades sèries de quadres que, superposats, ens proporcionen el volum correcte de l’edifici; reflecteix el procés mecanitzat de la producció, l’encadenament dels seus elements constitutius.

Antonio Alcaraz es veu immers en aquest corrent artístic i sensible als factors genuïns del món contemporani; fa de la industrialització el tema protagonista del seu objecte i acte artístic. Juga amb la juxtaposició articulant diferents llenguatges i diferents materials: superposa imatges fotogràfiques, perfils de textures planes i intervé de manera gestual sobre el conjunt; utilitza materials tradicionals (oli, grafit, vernissos) i materials producte de la indústria, com ara els metalls i plàstics, amb la qual cosa aconsegueix una varietat de formes, matisos, transparències, escales i veladures que enriqueixen i fan versàtil la seua obra.

L’obra d’Antonio Alcaraz participa d’aquesta sensibilització cap al patrimoni industrial.

La seua càmera recorre llocs i paisatges industrials, compilació d’últims testimonis fabrils i enginyeries, emmarca i selecciona imatges que possiblement no tornem a trobar-nos. Busca documentació, s’interessa per la seua història i s’introdueix en els seus espais de treball, avui buits i obsolets. Després, la seua obra ens transmet aquesta història, aquestes dades, aquesta sensibilitat cap a l’element industrial, i la memòria del lloc roman. Aquesta és la seua contribució a la conservació del patrimoni industrial. Però, a més, Antonio Alcaraz dota la imatge industrial d’un nou valor estètic, ressaltant-ne les característiques, les formes, els conceptes, de manera que revaloritza aquest patrimoni i l’eleva en l’estat purament artístic. Reprenent les paraules d’Octavio Paz, podem dir que Antonio Alcaraz “parteix de si mateix a trobar un món que acaba de descobrir i que des d’aleshores no ha cessat d’explotar i d’inventar”.

Inmaculada Aguilar Civera

Càtedra DEMETRIO Ribes UVEG-FGV_ Universitat de València